El web social o 2.0

El web social és la xarxa d’interacció, definida com un intercanvi dinàmic entre persones, grups, institucions, empreses. Un sistema obert i en construcció permanent (dinàmic i en millora contínua), un entorn de participació i col·laboració.

El 2004, el grup editorial O’Reilly Media organitza una conferència a partir de la qual es popularitza el terme «web 2.0» per a definir un nou model d’internet en què la dimensió relacional és la protagonista. Deu anys després podem dir que ha ocasionat canvis radicals.

El web social es basa en els usuaris (les persones, són al centre), és interactiu, estableix relacions, crea comunitats i xarxes de persones (amics, seguidors, etc.), permet compartir -amb una distribució ràpida (temps real)- el perfil de les persones i continguts en múltiples formats (text, imatges, vídeos, gràfics, etc.) i plataformes (PC, smartphone, tablets, etc).

Segons Tim O’Reilly –considerat el pare del web social- el 2.0 es basa en les set característiques principals que el diferencien i el fan evolucionar respecte del que era el web 1.0 en què tot estava predissenyat i empaquetat en un programari (web estàtic): 1. web com a plataforma, 2. aprofitament de la intel·ligència col·lectiva, 3. gestió de base de dades com a competència bàsica, 4. fi del cicle d’actualitzacions de programari, 5. models de programació lleugers i simples, 6. programari no limitat a un sol dispositiu, 7. experiències enriquidores de l’usuari.

Característiques del web social: el web com a plataforma, basada en l’actitud de les persones i no simplement una tecnologia. Confiança en els usuaris, que són part fonamental del web i són els que propicien l’intercanvi, la generació de continguts i la millora. Aprofitament de la intel·ligència col·lectiva: les aplicacions milloren quanta més gent les utilitza. Gestió de bases de dades com a competència bàsica. Aplicacions en perpètua situació experimental o en proves (fase beta), és a dir, en evolució constant. Models de programació lleugers i per a múltiples dispositius, basats en serveis web i cloud computing.

El web social aprofita allò col·lectiu, bons exemples en són: Yahoo, Google, eBay, Amazon, Wikipedia, Flickr, Delicious, etc, que van afegir valor gràcies a la col·laboració de moltes persones. Els blogs foren potser l’inici que va permetre crear molts continguts a Internet a través de plataformes com blogger o wordpress.

Pel que fa al mercat, ja el 1999, abans de l’eclosió de les xarxes socials, el Manifest Cluetrain, arriba a 95 conclusions, una de les quals és que “els mercats són converses” avançant-se al que serien les xarxes socials, ja que van veure el canvi evolutiu en la relació clients/usuaris amb les empreses.

esquema_meme_web20

Il·lustració 1. “Mapa meme de la web 2.0” (Rizomática) http://www.rizomatica.net/meme-de-la-web-20/ Aquest gràfic sintetitza les característiques del web 2.0, idees clau i serveis associats

Per prendre consciència de la magnitud de dades i d’informació que es genera a la xarxa, en especial al web 2.0, només cal veure la infografia animada “The Internet in Real-Time” per veure les dades que es generen en un sol minut http://pennystocks.la/internet-in-real-time/ a les diferents xarxes socials.

El gràfic mostra el vertiginós creixement de cada una de les xarxes i plataformes. El nombre d’usuaris aquí a Espanya creix de manera exponencial els darrers anys, amb lideratges com Whatsapp, Facebook, Twitter, Youtube, Tuenti, linkedin, Instagram, Flickr, Pinterest, etc. i el creixent ús dels smartphones com a plataforma de connexió. Cada una d’elles per a un ús i una manera diferent de relacionar-se, reflectits al darrer informe VII Onada de l’Observatori de xarxes socials en què es constata que la penetració d’usuaris es manté des de 2011, el 90% té compte actiu almenys en una de les principals xarxes socials (Facebook, Tuenti, Twitter, Google+, LinkedIn, Instagram, Pinterest). WhatsApp supera a Facebook en volum d’internautes amb comptes actius (87% davant de 83%). S’estanca Twitter i avancen Instagram, LinkedIn i Pinterest.

Pel que fa a marques, 2 de cada 3 usuaris en segueixen: 4 de cada 10 de manera activa: comentant, compartint, participant. Per categories: oci (51%), moda (49%), suport a causes socials (55%).

Cada xarxa impregna d’atributs diferents les marques:  twitter i facebook imatge de transparència, Instagram y Pinterest experiència de gaudir. La difusió de contingut no comercial afavoreix la construcció d’atributs d’esforç, innovació i qualitat. Respondre comentaris en obert transmet confiança, proximitat, compromís, transparència i honestedat. Les xarxes socials tenen el seu espai en la recerca d’informació i en l’atenció al client en el procés de compra. Especialment rellevants per comentar experiències (27%) i per a queixes i reclamacions (26%).

El poder col·laboratiu i la intel·ligència col·lectiva: crowdsourcing

El crowdsourcing (crowd=conjunt de persones + outsourcing = externalització) és una convocatòria més o menys oberta a una comunitat per resoldre un problema a partir d’una competició o a través de la col·laboració. Sempre hi ha implicades dues parts: la persona, empresa i/o entitat que organitza el repte o la causa, i la massa o conjunt de persones que intenta col·laborar per posar-hi remei. Lligat al món empresarial suposa un canvi de valors i cultura en la manera de treballar, comunicar i relacionar-se. Exemples d’aquests són el sistema operatiu Linux, creat per milers d’usuaris; la Wikipedia, alimentada amb continguts per milers de persones; les traduccions per voluntaris de Facebook i Twitter.

Els crowdsourcing projecta els avantatges següents en una organització: dinàmica col·lectiva, estalvi de costos, transferència de coneixement i participació col·lectiva, disseny centrat en l’usuari i fora de l’empresa, col·laboració en massa, reconeixement sigui en posició social, monetari, satisfactori o per sentit de pertinença; bona imatge i innovació.

Referències