Hem analitzat els avantatges i els inconvenients d’una bona quantitat d’eines i aplicacions de mitjans socials, que podríem classificar entre blogs, microblogging, xarxa social, eines per compartir continguts de diferents tipus, eines d’administració o monitorització:
Blog | Espai amb contingut textual extens. S’actualitza periòdicament. Blogger, wordpress. |
Microblogging | Twitter. Missatges curts (140 c) per a difusió immediata amb enllaços a continguts. Proximitat i temps real, obert
Tumbrl. Blogs amb atractiu visual. |
Xarxa social | Facebook – més popular
Myspace Linkedin – professional, permet la interacció Tuenti – més restringida Meetup – organitza grups locals x esdeveniments Foursquare – swarm geolocalització d’amics. Google+ integra totes les aplicacions google Fòrums, hangouts i xats: es van incorporant a cada (Facebook, Google+). Xarxes temàtiques: Wayn, wikiloc, Ello.co. Sense anuncis, permet mots, fuig d’allò que molesta a facebook. |
Continguts | Fotografia: Instagram (amb tractament d’imatge, Flicker (àlbums temàtics)
Vídeo: Youtube (més popular), Vímeo (més professional) Visual: Pinterest Docs. i diapositives: SlideShare Docs. digitals: Issuu, Google drive Favorits: Delicious, Scoop.it
|
Agregadors | FriendFeed.
Storify: per crear històries amb continguts d’internet i/o altres xarxes socials |
Administració | Hootsuite per gestionar comptes de diverses xarxes i usuaris TweetDeck |
Mètrica monitorització |
Twitter search, mention, Tweetreach, twittalizer; google Alerts, Klout, Kred, etc. |
Totes les eines tenen pros i contres, la majoria compartits. La principal objecció és la seguretat i la privacitat, els comptes falsos, els assetjaments i totes aquelles situacions que poden tirar per terra una molt bona reputació de l’usuari o la marca, per tant, elements que més que l’eina, provenen de la conducta de qui les utilitza.
Així doncs, totes les eines tenen avantatges que les fan útils per utilitzar-les tant en perfils personals (oci, activitat privada, amics, etc.), com professional o d’empresa, ja que la majoria permeten un enfocament professional. Tot i que n’hi ha algunes, com per exemple LinkedIn, estrictament pensades per a ús professional.
La conclusió és que no és tan important l’eina sinó com s’utilitza, quins objectius es persegueixen, quin tipus d’usuaris i quants fan servir cada una d’elles i per què la fan servir, a qui ens adrecem en cada cas, com es dinamitza i com gestionem les crisis que poden sorgir provocades pels inconvenients esmentats (comentaris negatius, trolls, assetjaments, etc.).
A partir d’aquestes anàlisis, cada eina té la les seves fortaleses, que superen en escreix les debilitats, si al darrere hi ha una bona gestió del community manager que tingui en compte totes les reaccions i escenaris possibles.
Un exemple de companyia amb un bon màrqueting on-line és Banc Sabadell, amb una estratègia específica per a cada xarxa. Destaca l’escolta activa a twitter, i les campanyes de màrqueting amb vídeo, com el flashmob Som Sabadell que compta amb més de 57 milions de visualitzacions, http://www.youtube.com/watch?v=GBaHPND2QJg.
Referències
Cristina Aced. Relaciones públicas 2.0. Editorial UOC
http://redessociales.about.com/
Tutorial: gestionar una comunidad de Google Plus http://www.youtube.com/watch?v=qT8pGf0tAzk