Eines i recursos del Community Manager

Hem analitzat els avantatges i els inconvenients d’una bona quantitat d’eines i aplicacions de mitjans socials, que podríem classificar entre blogs, microblogging, xarxa social, eines per compartir continguts de diferents tipus, eines d’administració o monitorització:

Blog Espai amb contingut textual extens. S’actualitza periòdicament. Blogger, wordpress.
Microblogging Twitter. Missatges curts (140 c) per a difusió immediata amb enllaços a continguts. Proximitat i temps real, obert

Tumbrl. Blogs amb atractiu visual.

Xarxa social Facebook – més popular

Myspace

Linkedin – professional, permet la interacció

Tuenti – més restringida

Meetup – organitza grups locals x esdeveniments

Foursquare – swarm geolocalització d’amics.

Google+ integra totes les aplicacions google

Fòrums, hangouts i xats: es van incorporant a cada (Facebook, Google+).

Xarxes temàtiques: Wayn, wikiloc,

Ello.co. Sense anuncis, permet mots, fuig d’allò que molesta a facebook.

Continguts Fotografia: Instagram (amb tractament d’imatge, Flicker (àlbums temàtics)

Vídeo: Youtube (més popular), Vímeo (més professional)

Visual: Pinterest

Docs. i diapositives: SlideShare

Docs. digitals: Issuu, Google drive

Favorits: Delicious, Scoop.it

 

Agregadors FriendFeed.

Storify: per crear històries amb continguts d’internet i/o altres xarxes socials

Administració Hootsuite per gestionar comptes de diverses xarxes i usuaris
TweetDeck
Mètrica
monitorització
Twitter search, mention, Tweetreach, twittalizer; google Alerts, Klout, Kred, etc.

Totes les eines tenen pros i contres, la majoria compartits. La principal objecció és la seguretat i la privacitat, els comptes falsos, els assetjaments i totes aquelles situacions que poden tirar per terra una molt bona reputació de l’usuari o la marca, per tant, elements que més que l’eina, provenen de la conducta de qui les utilitza.

Així doncs, totes les eines tenen avantatges que les fan útils per utilitzar-les tant en perfils personals (oci, activitat privada, amics, etc.), com professional o d’empresa, ja que la majoria permeten un enfocament professional. Tot i que n’hi ha algunes, com per exemple LinkedIn, estrictament pensades per a ús professional.

La conclusió és que no és tan important l’eina sinó com s’utilitza, quins objectius es persegueixen, quin tipus d’usuaris i quants fan servir cada una d’elles i per què la fan servir, a qui ens adrecem en cada cas, com es dinamitza i com gestionem les crisis que poden sorgir provocades pels inconvenients esmentats (comentaris negatius, trolls, assetjaments, etc.).

A partir d’aquestes anàlisis, cada eina té la les seves fortaleses, que superen en escreix les debilitats, si al darrere hi ha una bona gestió del community manager que tingui en compte totes les reaccions i escenaris possibles.

Un exemple de companyia amb un bon màrqueting on-line és Banc Sabadell, amb una estratègia específica per a cada xarxa. Destaca l’escolta activa a twitter, i les campanyes de màrqueting amb vídeo, com el flashmob Som Sabadell que compta amb més de 57 milions de visualitzacions, http://www.youtube.com/watch?v=GBaHPND2QJg.

 

Referències

Cristina Aced. Relaciones públicas 2.0. Editorial UOC

http://redessociales.about.com/

Tutorial: gestionar una comunidad de Google Plus http://www.youtube.com/watch?v=qT8pGf0tAzk

Anuncis

Els avantatges d’una bona gestió de la reputació digital

  1. Treballar la #reputaciondigital mostra els valors de l’organizació, la seva conducta ètica, i permet guanyar la confiança dels clients #CMUOC https://twitter.com/montsect/status/533341696059531264
  2. Una bona gestió d #reputaciondigital pot canviar l’opinió que es té d’una organització o persona tot creant 1 marca sòlida i creïble #CMUOC https://twitter.com/montsect/status/533345519138267136
  1. La #reputaciondigital facilita obtenir millors condicions financeres quan es negocia amb clients i proveïdors. +reputació =+resultats #CMUOC https://twitter.com/montsect/status/533350195778813953
  1. En moments de crisi, la#reputaciondigital millora el tractament q rep una companyia, potencia el creixement i minimitza riscos #CMUOC https://twitter.com/montsect/status/533351466288021505
  1. Treballar la #reputaciondigital pot fer q els clients recomanin l’empresa, fent-ne captar de nous, i es motivin els treballadors #CMUOC https://twitter.com/montsect/status/534399232279838720
  1. Cuidar la #reputaciondigital vol dir diferenciació, proximitat i responsabilitat social d’empresa vers treballadors, clients i entorn #CMUOC https://twitter.com/montsect/status/534400910513147907

 

Referències

Reputación on-line, una cuestión estratégica http://www.estudiodecomunicacion.com/extranet/reputacion

La reputación corporativa = beneficios http://alvarorienta.blogspot.com.es/2014/05/marketing-digital-visibilidad-de-la.html?spref=tw

Cristina Aced. Relaciones públicas 2.0. Editorial UOC

El web social o 2.0

El web social és la xarxa d’interacció, definida com un intercanvi dinàmic entre persones, grups, institucions, empreses. Un sistema obert i en construcció permanent (dinàmic i en millora contínua), un entorn de participació i col·laboració.

El 2004, el grup editorial O’Reilly Media organitza una conferència a partir de la qual es popularitza el terme «web 2.0» per a definir un nou model d’internet en què la dimensió relacional és la protagonista. Deu anys després podem dir que ha ocasionat canvis radicals.

El web social es basa en els usuaris (les persones, són al centre), és interactiu, estableix relacions, crea comunitats i xarxes de persones (amics, seguidors, etc.), permet compartir -amb una distribució ràpida (temps real)- el perfil de les persones i continguts en múltiples formats (text, imatges, vídeos, gràfics, etc.) i plataformes (PC, smartphone, tablets, etc).

Segons Tim O’Reilly –considerat el pare del web social- el 2.0 es basa en les set característiques principals que el diferencien i el fan evolucionar respecte del que era el web 1.0 en què tot estava predissenyat i empaquetat en un programari (web estàtic): 1. web com a plataforma, 2. aprofitament de la intel·ligència col·lectiva, 3. gestió de base de dades com a competència bàsica, 4. fi del cicle d’actualitzacions de programari, 5. models de programació lleugers i simples, 6. programari no limitat a un sol dispositiu, 7. experiències enriquidores de l’usuari.

Característiques del web social: el web com a plataforma, basada en l’actitud de les persones i no simplement una tecnologia. Confiança en els usuaris, que són part fonamental del web i són els que propicien l’intercanvi, la generació de continguts i la millora. Aprofitament de la intel·ligència col·lectiva: les aplicacions milloren quanta més gent les utilitza. Gestió de bases de dades com a competència bàsica. Aplicacions en perpètua situació experimental o en proves (fase beta), és a dir, en evolució constant. Models de programació lleugers i per a múltiples dispositius, basats en serveis web i cloud computing.

El web social aprofita allò col·lectiu, bons exemples en són: Yahoo, Google, eBay, Amazon, Wikipedia, Flickr, Delicious, etc, que van afegir valor gràcies a la col·laboració de moltes persones. Els blogs foren potser l’inici que va permetre crear molts continguts a Internet a través de plataformes com blogger o wordpress.

Pel que fa al mercat, ja el 1999, abans de l’eclosió de les xarxes socials, el Manifest Cluetrain, arriba a 95 conclusions, una de les quals és que “els mercats són converses” avançant-se al que serien les xarxes socials, ja que van veure el canvi evolutiu en la relació clients/usuaris amb les empreses.

esquema_meme_web20

Il·lustració 1. “Mapa meme de la web 2.0” (Rizomática) http://www.rizomatica.net/meme-de-la-web-20/ Aquest gràfic sintetitza les característiques del web 2.0, idees clau i serveis associats

Per prendre consciència de la magnitud de dades i d’informació que es genera a la xarxa, en especial al web 2.0, només cal veure la infografia animada “The Internet in Real-Time” per veure les dades que es generen en un sol minut http://pennystocks.la/internet-in-real-time/ a les diferents xarxes socials.

El gràfic mostra el vertiginós creixement de cada una de les xarxes i plataformes. El nombre d’usuaris aquí a Espanya creix de manera exponencial els darrers anys, amb lideratges com Whatsapp, Facebook, Twitter, Youtube, Tuenti, linkedin, Instagram, Flickr, Pinterest, etc. i el creixent ús dels smartphones com a plataforma de connexió. Cada una d’elles per a un ús i una manera diferent de relacionar-se, reflectits al darrer informe VII Onada de l’Observatori de xarxes socials en què es constata que la penetració d’usuaris es manté des de 2011, el 90% té compte actiu almenys en una de les principals xarxes socials (Facebook, Tuenti, Twitter, Google+, LinkedIn, Instagram, Pinterest). WhatsApp supera a Facebook en volum d’internautes amb comptes actius (87% davant de 83%). S’estanca Twitter i avancen Instagram, LinkedIn i Pinterest.

Pel que fa a marques, 2 de cada 3 usuaris en segueixen: 4 de cada 10 de manera activa: comentant, compartint, participant. Per categories: oci (51%), moda (49%), suport a causes socials (55%).

Cada xarxa impregna d’atributs diferents les marques:  twitter i facebook imatge de transparència, Instagram y Pinterest experiència de gaudir. La difusió de contingut no comercial afavoreix la construcció d’atributs d’esforç, innovació i qualitat. Respondre comentaris en obert transmet confiança, proximitat, compromís, transparència i honestedat. Les xarxes socials tenen el seu espai en la recerca d’informació i en l’atenció al client en el procés de compra. Especialment rellevants per comentar experiències (27%) i per a queixes i reclamacions (26%).

El poder col·laboratiu i la intel·ligència col·lectiva: crowdsourcing

El crowdsourcing (crowd=conjunt de persones + outsourcing = externalització) és una convocatòria més o menys oberta a una comunitat per resoldre un problema a partir d’una competició o a través de la col·laboració. Sempre hi ha implicades dues parts: la persona, empresa i/o entitat que organitza el repte o la causa, i la massa o conjunt de persones que intenta col·laborar per posar-hi remei. Lligat al món empresarial suposa un canvi de valors i cultura en la manera de treballar, comunicar i relacionar-se. Exemples d’aquests són el sistema operatiu Linux, creat per milers d’usuaris; la Wikipedia, alimentada amb continguts per milers de persones; les traduccions per voluntaris de Facebook i Twitter.

Els crowdsourcing projecta els avantatges següents en una organització: dinàmica col·lectiva, estalvi de costos, transferència de coneixement i participació col·lectiva, disseny centrat en l’usuari i fora de l’empresa, col·laboració en massa, reconeixement sigui en posició social, monetari, satisfactori o per sentit de pertinença; bona imatge i innovació.

Referències